Veronique Gens Mozart, Ch’io mi scordi di te…Non temer, amato bene.
Director: Ivor Bolton
Piano Melvyn Tan
Recitatiu i ària per soprano, piano i orquestra, K. 505Text: Lorenzo Da Ponte
Ch’io mi scordi di te?
Che a lui mi doni puoi consiglarmi?
E poi voler che in vita? Ah no!
Sarebbe Il viver mio
di morte assai peggior.
Venga la morte
intrepida l’attendo
Ma, ch’io possa struggermi ad altra face
ad altr’oggetto donar gl’affetti miei
come tentarlo?
Ah di dolor morrei!
Non temer amato bene
per te sempre, sempre il cor sara.
Piu non reggo a tante pene
l’alma mia mancando va.
Tu sospiri? O duol funesto!
Pensa almen che istante e questo.
Non me posso, o dio, spiegar
Stelle barbare! Stelle spietate!
Perche mai tanto rigor?
Alme belle che vedete
le mie pene in tal momento
dite voi s’egual tormento
puo soffrir un fido cor?
Ch’io mi scordi di te…Non temer, amato bene és una de les grans àries de concert de Mozart.
El manuscrit d’aquesta ària data del 26 de desembre de 1786 y el text prové d’Idomeneu, (acte II, escena I) del Abate Giambattista Varesco, extret a la seva vegada del drama homònim de Antoine Danchet per André Campra.
L’obra tracte d’un fet mitilògic, del antic conflicte entre l’amor i el jurament fet pels déus. Ja el trobem a la Bíblia, on el cabdill Jefté fa un jurament i ha de sacrificar la seva filla. En aquest cas és Idomeneu, rei de Creta, que en mig d’una tempesta en el mar promet al déu Poseidó que com a preu per la seva salvació, sacrificarà el primer ser humà que vagi a saludar-lo quan retorni a la seva pàtria. I és precisament el seu fill Idamant qui surt en l’encontre i per això ha de ser sacrificat. El rei intenta eludir la promesa. Vol enviar a Idamant fora de l’illa, però llavors Poseidó mostra el seu terrible poder.
Idomeneu es disposa a sacrificar el seu fill quan ho impedeix Ilia, que estima a Idamant. Ilia es declara disposada a morir en lloc d’Idamant. No obstant, el déu no accepta el canvi i perdona la vida d’ambdós.
Gaudiu d’aquesta Ària mozartiana! 
I a Arts Vida, l’Art de Mozart fusionant-se amb l’Art de Jiri Kylian, una unitat de bellesa indescriptible.
juliol 19, 2009 a les 9:47 am |
[...] Arts dansa, l’Art de Jiri Kylián. I a Arts Música, l’Art de [...]
juliol 21, 2009 a les 7:18 pm |
Idomeneu es disposa a sacrificar el seu fill quan ho impedeix Ilia, que estima a Idamant. Ilia es declara disposada a morir en lloc d’Idamant. No obstant, el déu no accepta el canvi i perdona la vida d’ambdós.
Una bonica historia d’amor,de sacrifici i de demostrar que la paraula donada es sagrada ,encara que perdis el mes estimat.
També una mostra per part del déu Poseidó de que hi ha quelcom que es pot perdonar .
Escoltar la veu d’aquesta artista és un regal.
Venga la morte
intrepida l’attendo
Stelle barbare! Stelle spietate!
Perche mai tanto rigor?
Alme belle che vedete
le mie pene in tal momento
dite voi s’egual tormento
puo soffrir un fido cor?
No l’he pogut traduït,només com el canta ja emociona.
Gaudim de la musica es com una medecina per l’esperit .
Namasté !! salut per tots,tots. Nuria