Avui un homenatge a Josep Prenafeta i Gavaldà ;) L’Angelina la seva germana, amiga entranyable
sempre ha compartit amb mi la seva meravellosa música i avui m’ha enviat aquests enllaços que tenia ganes de compartir amb tots vosaltres
(Barcelona, 23 de febrer de 1936 - Barcelona, 26 de març de 2011) fou un compositor de sardanes català.
Des del 1951 visqué a Lleida, essent, a partir del 1962, professor per oposició del Conservatori Municipal de Música de Lleida, on va exercir durant molt temps funcions directives juntament amb la docència de les assignatures de Llenguatge Musical, Acompanyament, Acústica i Estètica.
Un poso un vídeo del seu homenantge
Com a compositor de música per a cobla, les seves sardanes han estat guardonades repetidament. Ha compost també obres simfòniques per a cobla, com el seu Homenatge a Màrius Torres, obra que va adaptar per a banda simfònica, interpretat en el concert pel centenari del naixement de Màrius Torres a l’Auditori Enric Granados de Lleida, el mes de novembre de2010 per la Banda Municipal de Lleida sota la direcció del mateix mestre Prenafeta.
Destaca la sardana coral Molt lluny d’aquí, sobre la poesia homònima de Màrius Torres, que va ser-li encarregada per la Federació Catalana d’Entitats Corals. El 2005 va rebre la Creu de Sant Jordi.
I ara finalment dues sardanes, “Molt lluny d’aquí” sobre un poema de Marius Torres i l’altra és sobre un poema de la Seu Vella de Lleida. La llegíem amb l’Angelina quan vam pujar al campanar aquesta tardor passada per la festa de la Seu Vella
me n’en recordo perfectament Angelina
Gràcies per compartir tanta joia. Donem gràcies públiques també al Josep per la seva gran aprotació a la cultura musical de la nostra terra
” A dalt, de la muntanya que domina,
com miranda als bells termes lleidatans,
s’aixeca un campanar fet per titants
o per homes de raça gegantina.
Quan guaita cap avall
l’aigua veïna del riu li dona espill i l’horta encants
i guaitant cap a munt, toca amb les mans
i conversa amb la lluna i la boirina.
Pugerm-hi,doncs, l’escala cargolada,
que als ulls dona mareig i al cor neguit,
Sembla que estigui des del cel penjada.
I amunt, a munt ja ets dalt!
Ara esperit, si et sents d’aliga al cor pren revolada,
que ja ets a mig camí de l’infinit! “
Gaudiu de la Música!
